Per a alguns nens, els
rellotges són objectes misteriosos, gairebé màgics. No sols pel
moviment, de vegades imperceptible, de les busques, o pel fet que
tots marquin aproximadament la mateixa hora, sinó també per
l'autoritat de què gaudeixen: assenyalen el moment de llevar-se o de
sortir de l'escola, i tothom, pares i mestres inclosos, acata els
horaris sense dir ni piu. Observar el mecanisme d'un rellotge en
funcionament constitueix també una experiència fascinant: una sèrie
de rodetes dentades de diferents mesures, que giren totes alhora però
en diferents sentits, en un moviment perpetu —mentre no se li acabi
la corda o s'espatlli— i amb un tic-tac que sembla el batec d'un
cor. En definitiva, en la imaginació d'un nen un rellotge pot
transformar-se en el lloc on habita el temps o la màquina que mou el
món, un objecte aparentment insignificant i amb un poder immens.
Però
alguns adults saben com enganyar els rellotges, i no només els
rellotges, tal com demostra Harold Lloyd en una de les seves millors
pel·lícules: Safety
Last! (1923),
dirigida per Fred C. Newmeyer i Sam Taylor. Ja des dels primers
plànols, Lloyd hi fa l'ullet, tot filmant l'escena amb un
enquadrament reduït. Quan l'objectiu s’obre, el que semblava un
drama —un home a la presó, a punt de ser ajusticiat— es
transforma en l'acomiadament d'un jove que marxa a la ciutat a
treballar i deixa la núvia al poble.
I
és que Safety Last!
tracta precisament d'això, de les petites mentides o de les veritats
a mitges, de les il·lusions, de la publicitat que retrata la
realitat amb l'objectiu que més l'afavoreix. El protagonista enganya
la xicota, fent-li creure que és un personatge important en els
magatzems on treballa, quan en realitat tan sols és un venedor amb
dificultats per acabar la setmana; enganya la mestressa, amagant-se
quan va a cobrar-li la pensió —una seqüència absolutament
hilarant—; i, com no, el dia que arriba tard a treballar enganya
també el rellotge de l’empresa on ha de fitxar.
Quan
el cap dels magatzems diu que estaria disposat a pagar mil dòlars a
la persona que tingués una bona idea per a una campanya
publicitària, Lloyd hi entreveu l'oportunitat de guanyar els diners
que li permetran finalment casar-se amb la núvia. Parla amb el seu
company, un obrer de la construcció acostumat a enfilar-se pel
edificis, i hi acorda que l’endemà escalarà la façana de
l'empresa on treballa. A l'hora acordada, mentre la gentada espera
veure l'home misteriós que —segons han anunciat els periòdics—
s’ha d’enfilar a dalt de tot l'edifici, l'amic del protagonista
té problemes amb un policia que el persegueix, i el propi Lloyd es
veu obligat a assumir el paper de l'home misteriós.
Comença
així una de les seqüències més conegudes del cinema mut, amb el
protagonista pujant per la façana d'un edifici i salvant obstacles
de tota mena, en una clara metàfora de l'ascensió social del
protagonista. I en el punt culminant de l'ascens, un rellotge a les
busques del qual s'agafa Lloyd per tal de no caure al buit. Però la
caixa el rellotge s'obre a causa del pes del protagonista i ens deixa
veure el seu interior, desproveït del més mínim mecanisme capaç
de fer-lo funcionar: només quatre molles i uns cables. Com gairebé
tot en aquesta història, el rellotge és fals, un enganyatall, pura
façana. No per aquesta raó deixa de ser perillós, més aviat al
contrari: quan poc després el protagonista cau dins de la caixa del
rellotge, un dels cables li crema les natges i en surt d'un bot.
Pitjor encara, una de les molles se li enganxa al turmell i dificulta
l'arribada a la cornisa superior. Un rellotge fals, doncs, però un
obstacle vertader.
Safety
Last! és
considerada, i crec que amb raó, com una de les millors pel·lícules
de la història del cinema. Tot i ser anterior a Metropolis
(1927) i a Modern
Times (1936) —per
citar les pel·lícules que hem comentat en les dues entrades
anteriors d'aquest bloc—, la pel·lícula de Harold Lloyd sembla
molt actual, amb un llenguatge més modern, gens sentimental, i un
ritme trepidant. A tall de curiositat, només afegiré que molts
anys després, el 1947, quan ja estava retirat del cinema, Harold
Lloyd es va deixar convèncer per Preston Sturges i va protagonitzar
una nova pel·lícula, The
Sin of Harold Diddlebock,
en la qual torna a caminar per la cornisa d'un edifici perseguint un
lleó escapat del circ i es troba de nou a punt de caure al buit.
Però es tracta d'una comèdia fallida, que en absolut es beneficia
de la comparació amb Safety
Last!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada